dissabte, 13 d’octubre del 2007

La Lifara 2007 - Antecedents i justifcació

L’Associació de Cultura Popular i Tradicional “Aurembiaix”, és una associació sense ànim de lucre nascuda a Lleida l’any 2001. Amb la voluntat de donar resposta a les seves finalitats i objectius fundacionals ens proposarem realitzar unes jornades amb el títol “La Lifara” – Jornades de música tradicional i cultura popular a Lleida.

D’un temps cap aquí, la cultura popular i tradicional ha anat recuperant els seu espai com a element clau de la cultura i del patrimoni, una recuperació tant a nivell pràctic com a nivell teòric i de reflexió. En un primer moment, semblava que la zona del pla de Lleida havia quedat al marge d’aquest procés, però amb el temps s’està entrant en el circuit i fins i tot ha estat capaç de crear alguns referents. Tot i això, lluny de situar-nos en una posició còmoda i tranquil·la de qui ha arribat a la seva meta, l’entitat es proposa dinamitzar el sector de la cultura popular i es per això que es planteja l’organització d’aquestes jornades.

Les jornades es celebraren per primer cop l’any 2004, centrades en els instruments tradicionals, la seva història, usos i pràctiques, ensenyances, noves propostes, etc... En la segona edició, l’any 2005, es tractà de nou sobre la música tradicional alhora però també es féu, i de forma important i destacada, una reflexió sobre els elements de la cultura popular de les festes de Lleida. Després d’un any d’impàs, l’objectiu de les jornades d’enguany, any en què Lleida exerceix de Capital de la Cultura Catalana 2007, és iniciar un conjunt de reflexions sobre aspectes concrets de l’àmbit folklòric i festiu lleidatà, començant per un dels balls que fou, probablement, el més representatiu dins de les nostres festes, la Moixiganga. Aquest primer objectiu de reflexió i coneixement, també inclou la intenció de clarificar l’estat actual d’aquest ball lleidatà, confús arran de la representació d’una moixiganga de nova creació, que balla l’Esbart Sícoris per Setmana Santa en l’actualitat[1], i alhora promoure la possible recuperació del ball original, com a element important del patrimoni etnològic festiu, no tan sols lleidatà, sinó català, donada la seva singularitat, què a ulls de diversos estudiosos el situen com una peça clau alhora d’entendre l’origen de molts altres balls de seguici.

Alhora i seguint en la línia encetada l’any 2004, es pretén promoure la pràctica, l’intercanvi d’experiències, i incentivar un major coneixement i difusió de l’anomenada música tradicional o d’arrel tradicional, a les terres de ponent.

Els actes de “La Lifara” pretenen captar l’atenció de petits i grans, especialistes i curiosos, persones interessades, practicants i públic en general i desvetllar una consciència de coneixement i estima envers aquestes manifestacions de la nostra cultura popular, sempre des d’una òptica basada en el rigor i la necessitat de defugir de tòpics i mals vicis. Així mateix pretenem iniciar una reflexió sobre la festa i els conceptes de la pràctica festiva tradicional més enllà de la pròpia ciutat de Lleida, establint vincles i contactes amb la resta del Principat i les veïnes terres aragoneses, amb les quals, malauradament i per motius de gran actualitat cultural, vivim un moment de desencontre.



[1] La moixiganga que representa aquest esbart en l’actualitat, fou creada per Manel Cubeles, a principis dels anys 50 del segle XX, per a l’Esbart Verdaguer i presentada originalment sota el títol de Retaule de la Passió – Glossa de la Moixiganga de Lleida