16è CONCERT DE GRALLERS DE SANTA LLÚCIA

16è CONCERT DE GRALLERS DE SANTA LLÚCIA
14 i 15 de desembre del 2007,
REUS

PROGRAMA

divendres 14 de desembre

a les 18:30h pels carrers del centre
Cercavila del Ball de Bastons de Torredembarra, acompanyats pelsGrallers de la Torre.

dissabte 15 de desembre

a les 18:30h pels carrers del centre
Cercavila a càrrec dels dolçainers "Colla de la Societat Musicald'Alboraia" del País Valencià.

a les 20:00h a la Sala Santa LlúciaRaval Robuster, 34 de Reus.16è
CONCERT DE GRALLERS DE SANTA LLÚCIA
entrada gratuïta
S'entregarà la postal número 2 de la col·lecció "Toc de gralla".

organitza: Ganxetscol·labora: Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, IMAC, Departamentde Cultura de la Generalitat.

Concert de Santa Llúcia

El proper dia 15 de desembre a les 20h, a la Sala Santa Llúcia, al Raval Robuster 34 de Reus, es celebrarà el 16è concert de Santa Llúcia organitzat pels Ganxets de Reus. En aquest concert hi actuarà una colla de la ciutat de Lleida la colla Grallers Turrai. També en la formació Barcelonina Grallers Els Vetòvens, hi podem veure i sentir algun component de les terres Lleidatanes. Els altres grups participants seran els Grallers del Tec, de Vilafranca, els Ganxets, de Reus i la Colla de la Societat Musical d'Alboraia, del País Valencià.

Properament esperem poder-vos oferir la informació de la resta d'actes que es celebraran els dies 14 i 15.

Per anar fent boca, podeu adquirir el CD 15 Concert de Grallers de Santa Llúcia que editaren els Ganxets i Tecnosaga en motiu dels 15 primers concerts de Santa Llúcia. Entre els grups participants hi ha Els Carreter - Colla de Grallers

Podeu adquirir el CD a la botiga de tecnosaga clicant la portada.

Més fotografies del concert vermut a la web dels Castellers de Lleida

A la web dels Castellers de Lleida (http://www.castellersdelleida.com/ ) hi podeu trobar més fotografies del concert vermut que va cloure la Lifara 2007.

Clica la imatge per accedir-hi directament:

Los Canyerets - L'actuació al concert vermut de La Lifara 2007

Los Canyerets han penjat al Youtube imatges de la seva actuació-presentació al concert vermut de La Lifara 2007 que es va celebrar el passat diumenge dia 21. Clica la foto per accedir-hi

Diumenge, concert vermut i cloenda

Diumenge dia 21, a les 12 del migdia, hem celebrat a la plaça de Paeria el concert vermut que posava punt i final a l'edició d'enguany de La Lifara.

Volem agraïr a tots els grups que hi ha participat!!! Cliqueu aquí per més informació

Aquí en teniu algunes imatges.

El Robert Querol fent de presentador i speaker


















Colla de Grallers de Castellers de Lleida













La Cobla tres quartans de Bellpuig













Els Carreter - Colla de grallers













Grallers Turrai













L'Ordre del Bot


















Los Canyerets



















Imatge general de la Plaça

El dissabte, el dia central.

Dissabte dia 20 ha estat el dia central de La Lifara.

La Moixiganga de Sitges i el Dance de Tauste van donar-ne el tret de sortida amb la cercavila de la Tarda, per donar pas al vespre al concert de la Fanfara de Torredembarra i per acabar amb una festa amb acordionistes al Bar músical Epap.

Aquí van algunes imatges:

L'argolla, una de les figures que va dur a terme la Moixiganga en la cercavila de la tarda.















La Torre de Cucuño, una de les construccions que va dur a terme el Dance de Tauste a la Plaça Paeria.















La Fanfara de Torredembarra, en el seu concert a l'Espai 3










Els Acordionistes a l'EPAP

Divendres: La Taula Rodona

Ahir dia 19 es va celebrar la taula rodona que donava inici a La Lifara 2007.

Us n'oferim algunes imatges:

La Presentació dels ponents:
(d'esquerra a dreta)

Ramon Fontova
Joan Bofarull
Àngel Vergara
Joan Cuscó












Ramon Fontova, de Lleida, presentà la taula i la Moixiganga Lleidatana

















Joan Bofarull, de Reus, en la seva intervenció. Feu diferents aproximacions al terme moixiganga.

















Ángel Vergara, de Zaragoza, ens aproximà al món dels "dances" i les "mojigangas" aragonesos, castellans,...

















Joan Cuscó, de Vilafranca, es preguntava sobre significat de les moixigangues i el pas de les moixigangues religioses a les que no ho són.
















El públic assistent a l'acte

El Dance de Tauste al Youtube

Clicant a aquest enllaç podreu veure un petit video del Dance de Tauste penjat al Youtube per Gaudeix de la festa.

ENLLAÇ AL VIDEO

Algunes músiques de la Moixiganga de Lleida

Aquí hi podeu trobar algunes músiques i arranjaments de la Moixiganga de Lleida. Són gravacions de grups de grallers i les partitures publicades amb els arranjaments d'alguna d'aquestes peces
















So Nat



Terços amunt! (Ganxets, Els Vernets, La Canya d'Or, Bufalodre)















Dinsic

Descarrega el programa de La Lifara

Ja podeu descarregar el programa de la Lifara des d'aquí: Programa de la Lifara.

Amb la col·laboració de GRALLERS.CAT

Mapes de Lleida

Aquí podeu trobar diferents plànols de la ciutat per poder-vos ubicar i moure pels espais de La Lifara

Web: Turisme de Lleida

La Moixiganga de Lleida

La Moixiganga de Lleida actualment és ballada en el marc del pregó de la Setmana Santa Lleidatana per l'Esbart Dansaire Sícoris

Webs amb notícies de la moixiganga lleidatana:
Esbart Dansaire Sícoris
Wapis' Blog
Castellers de Lleida

La Lifara 2007 - Antecedents i justifcació

L’Associació de Cultura Popular i Tradicional “Aurembiaix”, és una associació sense ànim de lucre nascuda a Lleida l’any 2001. Amb la voluntat de donar resposta a les seves finalitats i objectius fundacionals ens proposarem realitzar unes jornades amb el títol “La Lifara” – Jornades de música tradicional i cultura popular a Lleida.

D’un temps cap aquí, la cultura popular i tradicional ha anat recuperant els seu espai com a element clau de la cultura i del patrimoni, una recuperació tant a nivell pràctic com a nivell teòric i de reflexió. En un primer moment, semblava que la zona del pla de Lleida havia quedat al marge d’aquest procés, però amb el temps s’està entrant en el circuit i fins i tot ha estat capaç de crear alguns referents. Tot i això, lluny de situar-nos en una posició còmoda i tranquil·la de qui ha arribat a la seva meta, l’entitat es proposa dinamitzar el sector de la cultura popular i es per això que es planteja l’organització d’aquestes jornades.

Les jornades es celebraren per primer cop l’any 2004, centrades en els instruments tradicionals, la seva història, usos i pràctiques, ensenyances, noves propostes, etc... En la segona edició, l’any 2005, es tractà de nou sobre la música tradicional alhora però també es féu, i de forma important i destacada, una reflexió sobre els elements de la cultura popular de les festes de Lleida. Després d’un any d’impàs, l’objectiu de les jornades d’enguany, any en què Lleida exerceix de Capital de la Cultura Catalana 2007, és iniciar un conjunt de reflexions sobre aspectes concrets de l’àmbit folklòric i festiu lleidatà, començant per un dels balls que fou, probablement, el més representatiu dins de les nostres festes, la Moixiganga. Aquest primer objectiu de reflexió i coneixement, també inclou la intenció de clarificar l’estat actual d’aquest ball lleidatà, confús arran de la representació d’una moixiganga de nova creació, que balla l’Esbart Sícoris per Setmana Santa en l’actualitat[1], i alhora promoure la possible recuperació del ball original, com a element important del patrimoni etnològic festiu, no tan sols lleidatà, sinó català, donada la seva singularitat, què a ulls de diversos estudiosos el situen com una peça clau alhora d’entendre l’origen de molts altres balls de seguici.

Alhora i seguint en la línia encetada l’any 2004, es pretén promoure la pràctica, l’intercanvi d’experiències, i incentivar un major coneixement i difusió de l’anomenada música tradicional o d’arrel tradicional, a les terres de ponent.

Els actes de “La Lifara” pretenen captar l’atenció de petits i grans, especialistes i curiosos, persones interessades, practicants i públic en general i desvetllar una consciència de coneixement i estima envers aquestes manifestacions de la nostra cultura popular, sempre des d’una òptica basada en el rigor i la necessitat de defugir de tòpics i mals vicis. Així mateix pretenem iniciar una reflexió sobre la festa i els conceptes de la pràctica festiva tradicional més enllà de la pròpia ciutat de Lleida, establint vincles i contactes amb la resta del Principat i les veïnes terres aragoneses, amb les quals, malauradament i per motius de gran actualitat cultural, vivim un moment de desencontre.

---

[1] La moixiganga que representa aquest esbart en l’actualitat, fou creada per Manel Cubeles, a principis dels anys 50 del segle XX, per a l’Esbart Verdaguer i presentada originalment sota el títol de Retaule de la Passió – Glossa de la Moixiganga de Lleida

Els Grups del Concert Vermut

El diumenge 21, per cloure La Liafara, diferents colles de grallers i grups de música tradicional de carrer de les terres de Lleida ens oferiran una mostra del seu repertori a la Plaça Paeria a les 12 del migdia.

Cal destacar que l'acte serà la presentació oficial d'algunes de les colles.

No us ho podeu perdre!!!

COLLES I GRUPS PARTICIPANTS

Colla de Grallers de Castellers de Lleida

Colla de Grallers formada a redós dels Castellers de Lleida a qui acompanyen en les seves actuacions a plaça. Cal destacar la feina que fan dins la colla de mantenir una escola de gralla i timbal per anar fornint noves generacions de grallers i timbalers.

Web: Colla de Grallers de Castellers de Lleida

Cobla Tres Quartans de Bellpuig

Un flabiol, un sac de gemecs i una tarota formen aquest conjunt instrumental que ens arriba a mig camí de Bellpuig i Juneda. Un dels grups del que podrem gaudir de la seva estrena en aquest concert de La Lifara

Els Carreter - Colla de Grallers

Els Carreter, és una colla de grallers formada a Lleida el 2001. Com a formació acompanyen normalment els Gegants de Lleida, i també han actuat en diferents festes d'arreu de Catalunya, acompanyant diferents balls, o amenitzant festes, realitzant concerts o cercaviles.

Web: Els Carreter - Colla de Grallers

Grallers Turrai

Els Grallers Turrai van néixer el 2003. La formació actual és de 3 grallers i timbal fondo. Han tocat arreu de Catalunya i el seu repertori engloba des de temes tradicionals fins a peces plenament contemporànies i ens permet dur a terme activitats com cercaviles, acompanyament de gegants, llevants de taula, bodes, balls de bestiari, etc.

Web: Grallers Turrai

L’Ordre del Bot

Un altre dels grups que es presenten en aquest concert. Sorgit de l'Aula de Música Popular i Tradicional, dos sacs de gemecs ens oferiran algunes peces pròpies per aquest instrument.

Los Canyerets

Tot i que els seus components ja porten temps tocant en d'altres formacions, també es presentaran en aquest concert vermut Los Canyerets, una colla de grallers formada per joves músics amb ganes d'arribar lluny. La formació és de tres gralles i timbal.

Web: Los Canyerets

La Fanfara de Torredembarra

La Fanfara es forma a Torredembarra l’any 1996 a iniciativa dels Grallers de la Torre amb la intenció de crear una formació que integrés la gralla com a instrument solista dins una petita banda de vent. Tal i com s'esperava, l'experiència va resultar satisfactòria gràcies a la bona compenetració d'aquest instrument amb d'altres de vent (metall o fusta) i de percussió, un fet que ja havia donat bons resultats al País Valencià o a Navarra. Aleshores, al Principat de Catalunya no existia una formació d'aquestes característiques, fet que ens convertia en els pioners d'aquesta nova proposta sonora. Amb tot els Grallers de la Torre ja feia uns anys que estaven treballant en el projecte i ja havien fet proves amb la Banda Municipal de Tarragona.

En un principi el grup actuava exclusivament el dia 4 de setembre –Santa Rosalia- per la festa major de Torredembarra fent ballar la majoria dels elements del seguici popular local: gegants, nans, àliga, cavallets, mulassa,… A finals del 2002 es reorganitza la banda, es configura un nou i atractiu repertori -tant de concert com de cercavila- i es comencen a fer actuacions fora vila, la primera de les quals fou, en format de concert, el 22 de juny del 2003 a Valls dins la 15a Mostra Nacional de Música Popular i Tradicional al Carrer. Desde aleshores no han parat d'actuar per arreu acompanyant bestiari, fent processons, cavalgades de reis, carnestoltes, etc... i concerts, on el grup mostra el seu repertori més acurat; a més de seguir actuant a les festes majors de Torredembarra.

LES GRALLES

La Fanfara utilitza un model de gralles dolces en si bemoll -que faciliten l'afinació amb la resta d'instruments de la banda- en les quals hi ha treballat el luthier Pau Orriols de Vilanova i la Geltrú. Les primeres actuacions del grup es feien amb prototipus de 3 i 5 claus sobre els que el luthier realitzava els pertinents retocs fins que el 2005 va decidir la construcció de les gralles en Bb amb les que sonen actualment. La sonoritat actual del grup no seria, doncs, possible sense la important tasca del luthier Pau Orriols, al qual La Fanfara vol expressar el seu agraïment.

REPERTORI

Actualment La Fanfara disposa d'un ampli repertori per a poder realitzar actuacions de tot tipus: cercaviles, acompanyament de ballets populars, bestiari, processons, cavalgates de reis, carnestoltes, etc. on el grup adapta i crea -si s'escau- nou repertori per a cada moment. A més de balls i concerts.

El seu repertori abarca estils tan diferents com el pasdoble, el fox, el vals-jota, la marxa, la samba, la jota o l'americana i està format essencialment per adaptacions de peces del repertori graller, de cobla o de banda, temes tradicionals, composicions pròpies dels membres del grup i d'altres composades expressament per a aquesta formació. Destaquen autors com Jaume Vidal, Josep Saderra, Julián Romano, Joan Moliner, Jaume Teixidor, Max Havart, Josep Mercader (a) Astó, Francesc Toldrà, Gustavo Pasqual Falcó, Josep Olivella, o els mateixos grallers de la banda David Morlà i Raül Flores. Un repertori que la formació renova i amplia dia a dia.

ACTUACIONS

Fins ara La Fanfara ha actuat a poblacions tant diverses com Torredembarra, Valls, Cambrils, Cervera, Altafulla, Salomó, Sant Cugat del Vallès, Badalona, La Nou de Gaià, Almoster, Sitges, Vilafranca del Penedès, Lloret de Mar, Picamoixons, Capafonts, Santa Coloma de Queralt, etc...

Text i imatges procedents de la pàgina web: http://fanfara.grallers.cat/

El Dance de Tauste

En palabras de Mario Gros y Luis Miguel Bajén, grandes conocedores de las costumbres y tradiciones de nuestra región, así como también de las de nuestro pueblo, el Dance de Tauste es sin duda uno de los más bellos y espectaculares. A esta belleza y vistosidad se une la complejidad tanto de los bailes como de las melodías; en fin que como describe Ángel Mingote en su cancionero de la provincia de Zaragoza, con su plasticidad y vistosidad ofrece magnífico espectáculo.

El origen

Sobre el origen del Dance de Tauste se manejan tres posibles hipótesis conocidas por todo el mundo en la villa. Son:

· La formación del grupo de danzantes en el siglo XII, cuando Tauste es recuperado para la cristiandad por D. Alfonso I el Batallador, Rey de Aragón.

· La aparición de la Virgen de Sancho Abarca, patrona de la Villa, en el año 1569. Algunos hablan aquí de un enriquecimiento del Dance con nuevas partes y mudanzas.

· Y la más sencilla de todas, que el origen del Dance se pierde en la noche de los tiempos.

Ninguna de las dos primeras hipótesis han podido ser verificadas documentalmente, por lo que, esperando poder encontrar algún texto que pueda datar cronológicamente de manera fehaciente el origen del Dance de Tauste, tenemos que recurrir a lo escrito y publicado por historiadores e investigadores contemporáneos, para intuir de alguna manera dicho origen.

Actualmente se está realizando una profunda investigación sobre nuestra representación en la que se intenta ofrecer una visión nueva del posible origen del dance taustano.

¿Cuándo se baila el Dance?

Transmitido de generación en generación el Dance de Tauste, tal y como hoy lo conocemos se baila, durante los tres primeros días de las Fiestas Patronales en Honor a la Virgen de Sancho Abarca, normalmente 20, 21 y 22 de abril.

Se ha hecho también costumbre bailar varias partes del dance, fundamentalmente de arcos, el día 21 de septiembre, día de la Fiesta conmemorativa de la Coronación de la Virgen de Sancho Abarca, celebrada en el año 1969. Los danzantes y dulzaineros realizan sus evoluciones tanto en la puerta de la Iglesia de Santa María, tras la procesión, como en la puerta de la casa del Esclavo Mayor antes de dicha procesión.

Desde el año 1975, en que se crea el grupo de dance juvenil hasta hoy, la numerosa cantera del Dance de Tauste, realiza de forma completa todas las partes de éste en la Plaza de España, durante buena parte de la tarde de este 21 de septiembre.

Aunque el Dance de Tauste, como tal, es el que se realiza el día 21 de abril en la Plaza de España, tras la finalización de la Misa Mayor, el grupo de danzantes y dulzaineros acude a todos los actos oficiales celebrados durante los tres primeros días de fiestas. Este hecho viene repitiéndose exactamente igual, probablemente desde hace más de un siglo.

El dance de Tauste está compuesto por las siguientes partes:

· Saludo

· Primera parte de espadas

· Segunda parte de espadas

· Primera parte de palos

· Segunda parte de palos

· Primera parte de Arcos y Torre de Cucuño

· Segunda parte de Arcos y Torre de Pulso

· Tercera parte de Arcos y Torre de Arcos o Caballos

· Cuarta parte de Arcos y Torre de San Miguel

· Quinta parte o Paseo

· Madre de los Pollos

· Saludo final

Los personajes

EL MAYORAL

El Mayoral, en el Dance de Tauste, es la persona encargada de dirigir al grupo, preparar a los danzantes en los ensayos y citarlos a las horas que tienen que actuar. Es tradición que el grupo de danzantes y dulzaineros se reúnan en casa del mayoral antes de sus salidas.

Al no tener parte dialogada el Dance de Tauste, el mayoral tiene unas funciones limitadas pero fundamentales durante la representación. No interviene en las partes bailadas del dance, salvo en la denominada Madre de los Pollos, donde es incordiado y molestado tanto por los danzantes como por el rabadán. En el resto de partes bailadas se mantiene atento a las evoluciones para corregir posiciones y malos gestos de los danzantes.

Como en cada parte, da la orden a los dulzaineros para que comiencen las torres, echando una mano a la hora de subir a los bailadores y el rabadán, además de ayudarles en caso de alguna caída o algún error de posiciones.

La vestimenta del mayoral es exactamente la misma que la de los bailadores. La única diferencia es que no porta ni palos, ni escudo, ni arco de flores, tan solo lleva un sable, hecho que denota autoridad. En tiempos este sable o espada era mucho más corto, más similar a un espadín.

Cuando no existían los medios de reproducción que existen actualmente, era el mayoral junto con otro danzante quienes tarareaban las partes del dance durante los ensayos. Además de ensayar perfectamente, daban cometido a una función fundamental: la transmisión oral.

EL RABADÁN

Debido a que es el encargado de subirse a las torres que se realizan en el dance, la persona encargada de esta labor es un niño. Según su constitución corporal, con una edad entre los cinco y los doce años.

La elección del rabadán es realizada por el grupo de danzantes, tras efectuar varias pruebas a los distintos aspirantes.

En todas las torres lanza un ¡Viva la Virgen de Sancho Abarca! y además, en la Torre de Caballos, durante el dance, recita un discurso en el que alude a la Virgen y al pueblo. En la Despedida, y sobre la misma torre, ofrece otro discurso en el que en nombre del grupo de danzantes, se despide de la Virgen.

Al igual que el mayoral, sólo interviene en una de las partes bailadas, La madre de los pollos. Su vestimenta es la misma que la del resto del grupo; lo único que lo diferencia es que posee un palo adornado, denominado caña, que es propiedad del rabadán y que está coronado con la imagen de la Virgen.

LOS DANZANTES

Son doce los danzantes que tradicionalmente bailan todas las partes del Dance de Tauste. Hasta 1971, doce era también el número completo de bailadores que formaban el grupo, pero es en este año, cuando se decide crear la figura de los suplentes. Como su nombre indica, la misión de estos dos danzantes suplentes es poder sustituir a cualquiera de los que están bailando en caso de lesión o cansancio.

Los danzantes siempre han sido hombres. Además hasta el año 1975, en que el dance estuvo a punto de desaparecer los bailadores aguantaban mucho en su puesto, superando con creces los cuarenta y cincuenta años. No hay más que ver fotos antiguas, para darse cuenta de la longevidad de los danzantes, sobre todo los de principios de siglo XX.

Llegó a haber un grupo femenino de dance a finales de los años setenta, pero por diversas razones no llegó a cuajar.

Actualmente los danzantes acompañan al Esclavo Mayor a todos los actos religiosos que se celebran durante los tres primeros días de Fiestas.

El traje

Como ya hemos dicho anteriormente, tanto los danzantes como el mayoral y el rabadán visten el mismo traje. En el Programa de Fiestas de 1946, el vestido utilizado por los componentes del Dance de Tauste, aparece descrito de la siguiente forma:

(...)es el mismo que hace más de medio siglo vestían los labradores acomodados de la Villa: calzón corto, amplio de vuelos sin exageraciones; calzoncillo de impoluta blancura de bajos de aquel, sin caer más de dos centímetros del largo del calzón; faja de lana ancha morada, media negra, alpargata abierta, chaleco que deja lucir la pechera bordada de la blanquísima camisa de lienzo y tocada la cabeza con rico pañuelo de seda a modo de turbante.

Visten otro de gala en el día de la Virgen con media blanca y faja de raso o moaré blanco también y así van en la Procesión dando guardia a la imagen de Nuestra Señora.

Sin apenas cambios significativos, la descripción que se hace en uno de los trabajos de investigación local realizados en la Casa de Cultura, es:

· Camisa blanca de hilo cerrada con pechera, bordada y cuadradillo en las mangas.

· Calzón de hilo blanco cerrado y bordado.

· Calzón negro abierto con bordado de azabaches.

· Chaleco negro bordado con azabaches de brocado, haciendo juego con el calzón.

· Faja morada de algodón.

· Cachirulo de seda de colores.

· Medias negras lisas.

· Alpargatas abiertas con cintas negras que cubren toda la alpargata.

· Pañuelo de ceñidor de cuadros azules y blancos.

Instrumentos del Dance de Tauste

La riqueza del Dance de Tauste reposa en la complejidad y diversidad de sus bailes, que se ven influenciados de manera directa por la variada utilización de instrumentos en éstos. Todos los elementos que recoge el Dance de Tauste se pueden observar en el resto de dances aragoneses, pero no de forma tan concentrada y clara en uno sólo, como ocurre con el cincovillés. El único utensilio de baile que recogen otros muchos dances y que en Tauste no aparece, es el palo de cintas.

No siempre el grupo de danzantes lleva consigo todas las herramientas; es más, sólo las llevarán durante el Saludo del dance el día 21, en la Plaza de España. Cuando salen de dianas y pasacalles sólo portan su correspondiente espada, a ésta espada se unirá el arco de flores cuando los danzantes salen en procesión.

Concretamente estos elementos son: dos palos, una espada o sable, un escudo y un arco de flores. La caña del rabadán solo aparece en una de las danzas y es utilizada en exclusiva por este personaje.

· 2 palos: Antiguamente los palos usados en el baile, se realizaban con los mangos de las horcas, por lo que no tendrían la forma tan regular que tienen los de hoy en día, torneados, habitualmente, en madera de haya.

La longitud aproximada de los palos es de 50 a 60 centímetros y son bastante gruesos como en otros muchos dances aragoneses. A finales de siglo XIX, principios del siglo XX los palos se pintaban de color dorado e incluso eran adornados con pinturas lineales transversales. Actualmente, y desde hace ya algún tiempo, se suelen pintar de gris plateado, dejando del color de la madera natural la empuñadura.

Una característica fundamental del Dance de Tauste es que, en las dos partes de palos que se bailan, los danzantes mantienen unidos los palos con las dos manos, a diferencia del resto de dances aragoneses, en los que cada palo se coge con una mano.

· Una espada o sable: Aproximadamente de un metro de longitud. Fabricada en acero, existen varios tipos, según la antigüedad y la procedencia. Esta variedad es debida a que cada danzante es responsable de aportar su propia espada.

· Escudo: Consiste en una chapa de acero que lleva incrustado en su centro el escudo de la villa de Tauste. Se comienza a bailar con este escudo que ahora conocemos, en el año 1976; hasta entonces, y desde la Guerra Civil, no se bailaba con escudo sino que simplemente, se entrechocaban las manos, imitando el golpe de éstos.

En fotografías antiguas en las que aparece el grupo de danzantes en formación, se puede observar como alguno de ellos, deja entrever una pequeña pieza de madera, similar a un escudo en miniatura de forma redondeada. Estas fotografías son de principios de siglo XX, pero estamos seguros que la antigüedad de estos broqueles se remonta, al menos, al siglo anterior; en ellas se advierte como los escudos y los palos tienen la misma tonalidad, por lo que se puede afirmar que los broqueles también eran pintados.

· Arco de flores: De forma semicircular y realizado en aluminio, esta forrado con telas de raso y adornado con múltiples flores de colores; en el copete lleva colocada una imagen de la Virgen de Sancho Abarca. Resalta entre otros tipos de arcos utilizados en otros dances, debido a que esta mucho más ornamentados.

Hasta no hace muchos años, los arcos se fabricaban con diversos materiales: de madera, con llantas de rueda de bicicleta, etc. Por otro lado, las flores eran realizadas con papel de talco (papel recio y brillante de gran consistencia). Claro esta, el peso de los arcos era mucho mayor, por lo que en nuestros días, se ha optado por la comodidad y se utilizan materiales más ligeros. Eso sí, como en la actualidad, cada danzante debía de preocuparse por la confección de su arco.

Sin duda, la vistosidad de los arcos, junto a la complejidad de la coreografía en todas las partes bailadas con este instrumento, hacen del Dance de Tauste, una representación única

Caña del rabadán: Este instrumento es de uso exclusivo del rabadán. Es un palo de madera, de aproximadamente 120-140 centímetros, forrado con telas de raso en formas abullonadas y adornado con cintas, todo de colores pastel azul y rosa; en uno de los extremos lleva una imagen de la Virgen de Sancho Abarca. La caña es propiedad de cada uno de los niños que desempeñan esta función.

La música

Sin la Música no somos nada, nos decía un antiguo danzante explicando lo fundamental que resulta la música en el Dance de Tauste.

Como explican Gros y Bajén, no se recuerdan dances en el núcleo central de las Cinco Villas, excepto en la zona más cercana al Ebro (Remolinos, Pradilla, Tauste). Pues bien, sólo en Tauste se mantiene la tradición de interpretar el dance con dulzaina y tamboril.

LOS INSTRUMENTOS MUSICALES

El Dance de Tauste, tal y como hoy lo conocemos, es interpretado por dos dulzainas (1ª y 2ª voz) y un tamboril. Estos instrumentos son del tipo de los utilizados en Navarra, ya que los gaiteros que ejecutan el dance son de esta comunidad vecina, concretamente de Estella.

LOS MÚSICOS

El Dance de Tauste ha sido interpretado a lo largo del tiempo por un numeroso grupo de músicos. Cuando nos referimos a tocar el Dance lo hacemos no solo a los tres primeros días de abril, sino a cualquiera de las actuaciones que este ha realizado fuera de la Villa o en Fiestas de septiembre. Por lo tanto han colaborado con el Dance distintos grupos de gaiteros. Éstos son: Gaiteros-Dulzaineros de Estella (Navarra), Gaiteros de Tabuenca (Zaragoza), Biella Nuey (Zaragoza) y los Gaiteros de Tauste (Zaragoza).

Fundamental es el acompañamiento musical de los Gaiteros de Estella, representados por la familia Elizaga, que lleva tres generaciones interpretando el dance Tauste.

Documentación procedente de:

CEBAMANOS CONDE, Joaquín y TERRAZ GARCÍA, Sara. El dance de Tauste. Tauste en su historia. Actas de las II Jornadas Sobre la Historia de Tauste. 27 de Noviembre al 1 de Diciembre de 2000. Ayuntamiento de Tauste. Zaragoza. 2002.

Text i imatges procedents de la pàgina: http://www.arafolk.net/dances.php

La Moixiganga de Sitges

Els orígens

El nom propi de ball que s'atribueix a la moixiganga -perquè en essència és una representació teatral d'ingènua plàstica popular- volem entendre que no és per cap més raó que per caracteritzar una resta cerimonial, molt probablement relacionada amb la primavera, d'un tipus de manifestació dedicada al cultiu de cereal, pervivència actual d'un fet al qual es podrien aplicar moltíssims arguments definitoris, amb el risc que suposa una confrontació erudita envers la tradició oral.

Atès que el Penedès era un dels graners de l'Antiga Roma i Sitges port natural de la comarca, i que el nom de la vila remet a les urnes o cistes tallades a la roca marítima per a la conservació del gra, es pot intuir un ritus gairebé argumentat de la pervivència d'un fons primigeni de litúrgia ancestral, sostingut per la memòria atàvica i el costum verbal que, gràcies al fort arrelament, encara es conserva a Sitges.

La representació de la moixiganga, amb un pregon sentit mimètic, és interpretada per homes sols segons l'antiga habitud mosaica i es glossa al so de les típiques gralles i el timbal.

L'origen d'aquests instruments sembla justificar-se plenament, segons la veu popular, per la procedència àrab, cosa que relaciona també el mateix mot de la interpretació com a derivat de magxihuacha o moaxina, que significava en àrab, reunió de gent emmascarada per participar en cerimònies. Des d'èpoques clàssiques va arribar a nosaltres de manera cristianitzada, ja que l'Església catòlica va prendre primordialment les manifestacions paganes arrelades en la gent i les va aplegar, en el segle XIV a la festivitat del Corpus, fet que s'estengué després a les celebracions dels sants patrons de les poblacions. Això explicaria en principi l'atribució que tenia la moixiganga de ser interpretada a l'interior dels temples, privilegi testimonial que, malgrat posteriors prohibicions, ha esdevingut proverbial fins fa poc temps.

Aquestes formes plàstiques de representacions imitatives, arreu de la península i àdhuc en altres cultures i països, tenen noms diversos i matisos definitoris joglarescos o guerrers, però prop de la nostra terra és notori que conserva un regust marcadament de caràcter religiós i vol representar quadres, altrament dits misteris, de la passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist.

El blanc predominant en el vestuari costumista té sentor clàssica mediterrània i dins el folklore català és qualificat com a propi del Penedès, i si més no de la Catalunya Nova. Si bé per altra part, en el context de la moixiganga de Sitges cal apuntar unes variants que la personalitzen, com ara l'armilla i el barret recobert de flors, ahir naturals i avui de tela, i que juguen un paper simbòlic dins de tot l'al.legòric funerari del conjunt. Cal tenir en compte que aquesta decoració floral d'anemone o naama, que en àrab remeten a l'estimat, en la festa del Tammuz, d'una certa paritat amb la nostra Pasqua, ja que els conjunts florits es dediquen a proclamar la mort i resurrecció de l'esperit del gra.

Dades històriques

D'aquest ball hom no disposa de cap dada sobre la seva presència a la vila fins la diada de la Mare de Déu del Vinyet de 1853. Aquell mateix any 1853 hi ha també constància de la seva participació a la Festa Major. El 1855 apareix documentat de nou en la festa patronal, així com també en la de 1857, any en què, a més, es troba registrada una primera despesa del ball.

A partir d'aquesta data hom no disposa de cap més referència del ball fins a la Festa Major de l'any 1862. Més tard consta a les de 1865, 1866, 1868, 1871, 1881, 1884, així com també a la d'alguns anys posteriors. Del 1904 fins al 1914 no participà a la Festa Major. Torna a aparèixer el 1915, tot i les dificultats a les quals tingué que fer front Josep Ferret per tal de formar la colla. Després d'aquesta data no es té cap més noticia del ball fins al 1919, i a partir d'aquest any ja no es troba tampoc cap més referència fins al 1924, en què consta com a cap de colla Joan Paretas.

Des d'aleshores, la seva participació és documentada amb més regularitat. Cal remarcar, doncs, que la moixiganga no sembla pas haver adquirit, malauradament, l'assiduïtat d'altres balls.

El 1935 participaren a una acabada de crear Festa Major Penedesenca, celebrada al Poble Espanyol de Montjuïc; i el 14 de juny de 1936, quatre dies abans d'esclatar la guerra civil de 1936-39, a una segona, i última, d'aquestes.

El 27 de gener de 1942 actuaren davant el general Franco, amb motiu de la seva estada a Barcelona. Aquest mateix any participaren a la festa major de Vilafranca del Penedès, així com a la de 1959 i 1973, ja que la moixiganga d'aquesta ciutat no es representava des de l'any 1916.

En aquesta mateixa línia, el 24 de juny de 1954 feren el ball a l'interior de l'esglèsia parroquial de Valls, quan la d'aquesta ciutat feia també temps que no es representava.

Així mateix, feren el ball el 5 de maig de 1957 a Manresa, en ocasió del Dia de la Provincia; així com a Barcelona amb motiu de les festes de la Mercè; i a la inauguració de l'hospital Príncipies de España a Bellvitge amb l'assistència dels actuals reis.

Actuació destacada fou a Brussel·les pel setembre de 1985, dins el marc dels actes organitzats amb motiu de l'Europalia.

El 26 de juny de 1988 fou representat a l'interior del temple de Sitges, en homenatge al bastaix i antic cap de colla Francesc Suàrez i Cruzado. Posteriorment ha tingut lloc en aquesta mateixa església l'actuació de tres de les moixigangues que es representaven al Principat: Lleida., Vilafranca del Penedès i Sitges.

El primer cap de colla del qual es té noticia fou Pere Inglada el 1898. El 1901 ho fou Miquel Ribas, i el 1903 Josep Carbonell. La colla és formada per un total de quinze homes, dels quals un fa de Jesucrist, deu són candelers i quatre bastaixos.

La colla és formada per un total de quinze homes, dels quals un fa de Jesucrist, deu són candelers i quatre bastaixos.

Els candelers porten camisa i pantaló blanc -aquest amb un ribet, a manera de tapacostures, de veta blava a la dreta i vermella a l'esquerra-; camalls de color vermell; faldilleta també vermella -d'uns quarante-cinc centrímetres de llargada i ribetejada d'un doble viu de veta blanca; faixa de color blau o vermell; i armilla blanca, guarnida per la seva part davantera d'una mena de flors confeccionades amb cintes de colors vius i diversos. Porten també un barret de copa baixa folrat amb tarlatana de colors clars i guarnit de flors com les de l'armilla, i amb una cinta més ampla a tall de barballera -sembla que antigament el barret havia estat guarnit de cascavells i les flors eren més grans, possiblement naturals, i més tard de paper-. Els mitjons són blancs. Les espardenyes són de sis brenys: tres de color blau a un costat i tres de vermell a l'altre -al peu dret la que predomina el blau i a l'esquerra la que predomina el vermell-. Al vespre porten un atxa de vent que en les actuacions diürnes és substituïda per una mena de bastonet ornat amb cintes entrecreuades. Sembla que havien també portat una mena de corbatí.

La indumentària del personatge principal és gairebé idèntica, bé que no porta camalls -atès que el soroll dels cascavells, hom diu, foragita els esperits malèfics, i per tant, d'acord amb la figura que representa en fa innecessari l'ús d'aquesta mena d'amulet
amb virtuts preservadores-, ni tampoc barret, substituït per una mena de corona creuada folrada amb tarlatana i guarnida d'una cinta més ampla a tall de barballera.

Els bastaixos porten pantaló blanc -amb el ribet de veta blava a la dreta i a l'esquerra vermella-; camisa de color gairebé sempre fosc-per tal de dissimular les petjades dels qui pugen sobre llurs espatlles-, la qual, hom diu, sembla que pot arribar a recordar l'antiga camisa dels mariners; així com camalls vermells -tot sovint sobre la faixa negra-; i faldilleta com la dels candelers.

Els mitjons són blancs. Les espardenyes són idèntiques a les de tots els altres figurants. Porten gambuix.

Text i imatges extretes de la pàgina: http://www.agrupasitges.org/moixiganga/

EL PROGRAMA DE LA LIFARA

LA LIFARA 2007

Dia 19 d’octubre de 2007:
Hora 20:00
Lloc: Sala Alfred Perenya – Institut Municipal d’Acció Cultural
Taula Rodona sobre les moixigangues i balls similars, centrant-se l’exemple de la Moixiganga de Lleida, amb la participació d’estudiosos i investigadors procedents de diferents àmbits i territoris que puguin tenir relació geogràfica-cultural amb Lleida

Dies 13 i 20 d’octubre de 2007:
Hora: 10:00 – 13:00
Lloc: Centre Cívic de l’Ereta
Taller d’instruments tradicionals: l’acordió diatònic al pla de Lleida

Dia 20 d’octubre de 2007:
Hora 17:30
Lloc: eix comercial ( pl. Catedral, C./ Vila de Foix, Avda. Blondel, C./ Cavallers, C./ Major, Pl. Paeria)
Cercavila amb la participació de la Moixiganga de Sitges i el Dance de Tauste

Hora: 18:30
Lloc: plaça Paeria
Representació completa de la Moixiganga de Sitges i del Dance de Tauste

Hora: 21:30
Lloc: Espai 3 (antic convent de Sta. Teresa)
Concert de la Fanfara de Torredembarra. Formació que combina una secció de banda amb un grup de grallers, i que aporten una nova sonoritat, color i possibilitats al repertori d’aquest instrument tradicional.

Hora: 23:00
Lloc: Bar musical EPAP
Concert dels alumnes i professors participants als tallers d’acordió diatònic.

Dia 21 d’octubre de 2007:
Hora: 12.30
Lloc: plaça Paeria
Concert amb la participació de diferents colles de grallers i grups de música tradicional de carrer de les terres de Lleida.

TOTS ELS ACTES SÓN GRATUÏTS

TALLER D’ACORDIÓ DIATÒNIC

Professor: Marc del Pino

Dies: 13 i 20 d’0ctubre

Horari: de 10 a 13h

Lloc: Centre Cívic de l’Ereta

Preu: 45 euros

Forma de Pagament. Ingrés al número de compte
2100 1822 04 02 00017417

Per més informació us podeu adreçar a: elscarreter@grallers.cat

La Lifara 2007

Del 19 al 21 d'octubre, torna “La Lifara” amb la voluntat d’apropar, difondre, reflexionar, conèixer i poder reviure alguns dels elements del nostre patrimoni festiu L’edició d’enguany de “La Lifara” té com a eix central, la Moixiganga i per això us proposem una taula rodona per debatre que és la moixiganga,i també una cercavila amb la participació d’una moixiganga catalana i un dance aragonès, dues manifestacions que ens poden ajudar a emmarcar i entendre el que hauria estat la moixiganga lleidatana al carrer.

Apart d’aquestes activitats marc, també hi podreu trobar d’altres activitats al voltant de la música tradicional: Tallers i concerts de diferent aspecte i format que completaran aquest cap de setmana de Cultura Popular i Tradicional a Lleida.

Per més informació us podeu adreçar a: elscarreter@grallers.cat
ORGANITZA: Associació de Cultura Popular i Tradicional - “Aurembiaix”